Qui no treballa, que no menge, ni vaja mudat el diumenge.
Quan dormen els ulls descansen els ossets.
Qui dorm en la taula i menja en el llit, no té bon sentit.
Qui va de pressa, no es divertix.
Quan topetes amb un amic de més de quaranta anys, no preguntes com està.
Qui la vergonya ha perdut, ja no li queda virtut.
Qui tot ho vol, tot ho perd.
Quan el pare li parla al fíll de vosté, malament.
Qui més té, més perd.
Qui busca, troba.
Qui molt vulga viure, de tot s'ha de riure.
Quan més roïna és la nou, més soroll mou.
Qui en els "demés" té paciència, sol tindre correspondència.
Qui no s'embarca, no es mareja.
Quan dóna el pare, riu pare i fill; quan dóna el fíll, plora pare i fill.
Qui borratxo es gita, amb aigua dejuna.
Qui tinga por que no isca de casa.
Qui té males puces, no li faces burles.
Qui és mentider, la gent li fuig.
Qui té soledat, tot li dóna pena.
Què més voldria el gat que llepar el plat.
Quan es perd un bou, per tot arreu se senten esquellots.
Qui plora molt, pixa poc.
Qui fila prim se li trenca el fíl.
Quan el Benicadell és posa el mantell, pica espart i fes cordell.
Quan canta el rossinyol planta el fesol.
Quan canta la puput, pel matí mullat i per la vesprada eixut.
Quan Déu vol sense núvols plou.
Quan diuen que ve un bou, almenys és un joneguet.
Quan el "bobo" va al mercat, el mercat ja s'ha acabat.
Quan el mal és de mort, sols el morir és remei.
Quan el savi fa un "borró", no t'espantes per això.
Quan el vi estiga barat, planta vinya.
Quan en ta casa entre el bé, mira sempre d'on ve.
Quan facen la festa al meu carrer, tots ballarem.
Quan la boira pastura, aigua segura.
Quan la desgràcia és clara, no val plantar-li cara.
Quan la rabosa busca els grills, mal va la cosa per a ella i per als seus fills.
Quant més clars, més amics.
Quants més anys, més desenganys.
Quant més gran és la ventura, manco dura.
Quant més sucre més dolç.
Quan m'ha mossegat, em llepa.
Quant millor és el drap, pitjor està apedaçat.
Quan hi ha ous, no hi ha colomins.
Quan passa el vent per la flauta, és l'hora de moure els dits.
Quan Pepa fíla, Pere cabdella.
Quan per la mar s'arrasa, fíca't en casa.
Quan s'ompli massa la mesura, sobreïx.
Quan talles corretges amb cuiro d'altres, talla-les amples.
Quan tingues la tanda, rega.
Quants en manté la farina, i ella fína que fína.
Quants n'hi ha a l'ombra quan el sol es pon.
Quan tu vas, jo ja torne.
Quan un vol, dos no es barallen.
Quan u s'emborratxa que siga amb bon vi.
Quan ve de volea, es juga.
Quan vulgues ta casa obrar, per maig has de començar.
Quan jo parle la llengua bellugue.
Quatre ulls veuen més que dos.
Quan té or és savi, prudent i fort.
Que bé que està la fílosa en dona poderosa.
Quedar algú lluït.
Quedar com Camot.
Quedar fins més amunt de la coroneta.
Quedar-li a un dos tallades de cabell.
Quedar més net que Carracuca.
Quedar mocat.
Quedar-se com el boticari de Castalla, sense pots i sense ungüents.
Quedar-se com la nòvia de Pinet, la cara llavada i el monyo fet.
Quedar-se com un poll.
Quedar-se amb la mel en la boca.
Quedar-se amb set pams de boca oberta.
Quedar-se més corregut que una mona.
Quedar-se mirant les estreles.
Quedar-se u baix taula.
Què fan els infants?: - allò que veuen fer als grans.
Què faran els que poden, si fíns els coixos redolen.
Què farem?: - foc o fugirem.
Què hi ha?: - molt i mal repartit.
Què importa que el pardal estiga en gàbia d'or, si està tancat!
Què passa?: - la processó per ma casa.
Que t'alabe l'estrany, però tu mai.
Que et compre qui no et conega.
Què t'has cregut?, que m'ha encontrat la vida darrere d'un paller?
Qui a bèstia o planta fa mal, és un animal.
Qui aboca l'aigua de colp en la canterella, li'n cau més fora que en ella.
Qui a dos senyors vol servir, als dos ha de fallir.
Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté.
Qui el foc ha de bufar, els ulls ha de tancar.
Qui al seu enemic plany, mor a les seues mans.
Qui a llauradors vol enganyar, molt matí s'ha de llevar.
Qui ama tem, qui tem no ama.
Qui a un castiga, a cent avisa.
Qui davall d'un arbre s'amaga, dos vegades es banya.
Qui bé confessa, bé combrega.
Qui bé conjuga i declina, sabrà llengua llatina.
Qui busca troba, qui treballa cobra.
Qui cau i s'alça, no ha caigut.
Qui compra fiat, no tria.
Qui compra lo innecessari, ven lo necessari.
Qui compra més del que pot, després ho ha de vendre tot.
Qui compra i ven, en sa bossa ho sent.
Qui compta, erra.
Qui cria té alegria.
Qui cull l'oliva abans de gener, deixa l'oliva en l'oliver.
Qui darrere va. darrere es queda.
Qui de canyes fa flautes i de flautes cabal, un barret i a l'hospital.
Qui de l'ase es menja el pa, mai de fam es morirà.
Qui del món vulga gojar, ha d'oir, mirar i callar.
Qui demana deute vell, demana baralla nova.
Qui de pobre a ric passa, no esperes que al pobre molta almoina faça.
Qui descobrix ton secret, descobrix son malifet.
Qui desitge perill, que es faça guàrdia civil.
Qui menysprea lo poc, mai té res.
Qui dia de faena va mudat, dia de festa va esgarrat.
Qui dia passa, any empeny.
Qui diu lo que vol, s'ou lo que no vol.
Qui diu mal en t'absència, és que tem ta presència.
Qui dorm, no rega.
Qui el carro unta, els seus bous ajuda.
Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna.
Qui en xiquets es gita, pixat es lleva.
Qui en el casament encerta, en res erra.
Qui en llop va, aprén a udolar.
Qui en terra d'altre sembra, perd la llavor.
Qui envia, no va.
Qui escolta és savi, qui s'escolta és neci.
Qui escolta pels forats, ou els seus pecats.
Qui es creme que bufe.
Qui escudella d'altre espera, gelada se la menja o no se la menja sencera.
Qui es posa a jugar, més pot perdre que guanyar.
Qui es menge la carn que rosegue els ossos.
Qui es menja la mel, caga la cera.
Qui espines sembre, descalç no vaja.
Qui és "tonto" de natura, mai es cura.
Qui es torca el cul amb fulla verda, apilona el pèl i allisa la merda.
Qui fa coves, fa cistelles.
Qui fa llenya en mal lloc, ha de traure-la al coll.
Qui festeja una casada. la vida du equivocada.
Qui la seua fílassa fíla, bona saliva destilola.
Qui furta un ou, furta un bou.
Qui gasta més del que té, sempre es vorà empenyorat i mai podrà quedar bé.
Qui gemeca Ja ha rebut.
Qui ha fet el sant, que faça el repeu.
Qui ha nascut per a xavet, mai arribarà a quinzet.
Qui ho hereta no ho furta.
Qui juga amb el carbó, es mascara.
Qui juga net, net es queda.
Qui juga, la bossa s'espluga.
Qui la faça que la pague.
Qui la fa torta se l'emporta.
Qui la pensa, la fa, si no hui demà.
Qui la cera ha d'ablanar, les ungles s'ha de cremar.
Qui les sap les diu.
Qui mala condició té, cap amic li ve bé.
Qui mal a sos pares tracta, la vida malbarata.
Qui mal escolta, mal respon.
Qui mal no fa, mal no pensa.
Quina culpa té el cirer, si no l'empelten de ver.
Quina "figà" m'has fet!
Qui no apanya una gotera, apanya una casa sencera.
Qui no sàpia nadar, no entre en la mar.
Qui no sap regar, sorrega.
Qui no sembra, no agabella.
Qui no té cap, necessita braços.
Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura.
Qui no té res guardat, no té por de ser robat.
Qui no treballa quan és pollí, treballa quan és rossí.
Quinzet alforrat és quinzet guanyat.
Quinze i ratlla, i la pilota "encalà".
Qui per a si no té cervell, no pot donar bon consell.
Qui perd I'esperança, perd moltes coses.
Qui pleiteja no assossega.
Qui romp el vidre, que el pague.
Qui molt et voldrà, riure et farà.
Qui manco corre, vola.
Qui massa beu, ni va dret ni té secret.
Qui menja fel, té la boca amarga.
Qui més alt està, està en més perill
Qui més té, més vol.
Qui molt abraça, poc estreny.
Qui molt mena, molt remena.
Qui molt viu, molt veu.
Qui s'alça de matí, té temps per a tot i caga i pixa on vol.
Qui sembra alls, no cull pebres.
Qui s'endú les oblades, que toque les campanes.
Qui siga burro que l'albarden.
Qui sopa massa, ensomnia molt.
Qui sopa molt per la nit, no té assossec en el llit.
Qui te art, va a qualsevol part.
Qui té capa es tapa, qui té capot es tapa com pot.
Qui té diners, sempre fa rotgle.
Qui té diners vola; qui no en té redola.
Qui té febra, no té fred.
Qui té cua de palla, fuig de la falla.
Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli on vol.
Qui té saba en el seu hort, té un remei molt prop.
Qui té sort i res en el cap, prospera més que aquell que sap.
Qui tinga cucs, que pele fulla.
Qui tinga pa sec que faça sopes, i qui el tinga tou que faça rosques.
Qui tinga fílls al costat, no morirà enfítat.
Qui tinga ràbia, que mossegue ceba.
Qui tracta en ovelles, colmenes i mules velles queda en albardes, bresques i esquelles.
Qui treballa en pedra, ni creix ni medra.
Qui vol despartit, sol rebre sense renyir.
Qui vulga viure molt, ha de sopar poc.
Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tard.
Quasi res porta el diari.