Vivim...

Vivim, però no ens oblidem de respirar. 

Val més que falte pa que falte vi... diuen els borratxos.

Vi vell, bo per a beure. 

Vols córrer, i no saps anar anant.

Val més riure que plorar.

Val més un garrofer que un garroferar. 

Vent de gregal, ni peix ni pardal.

Vaca i moltó, olla de senyor.

Va en velet i pareix la marquesa del Potet.

Vaja una eixida de coet apagat. 

Val més bona queixa que mala paga. 

Val més bon vent que força de rems. 

Val més deixar un bon tros, abans de perdre-ho tot. 

Val més hort que jardí, pollastre que teuladí.

Val més l'espart que l'escurada. 

Val més pagar que pregar. 

Val més pedaç que forat. 

Val més petar que rebentar. 

Val més un tord en la mà que una perdiu volant.

Val més un parent en la porta que un estany en Mallorca.

Val més un home pacient que un valent. 

Val més ser amat que temut. 

Val més ser pobre d'alegria que ric en melancolia. 

Veges, si la cansalada és de pollastre. 

Vés a contar-li-ho al pardal de sant Joan.

Vés amb el cor en la mà, però no te'l deixes furtar. 

Vés i busca qui t'ha pegat.

Vés i posa't la llengua en el cul. 

Vinya torta raïm porta. 

Visita tard i seràs desitjat. 

Visca sant Roc i la ceba. 

Voler el sant i l'almoina. 

Voler ser com l'oli, que sempre va per damunt.

Vore el món per un forat.

Vore els bous des del cadafal. 

Vore's entre l'espasa i la paret.

Vore's més negre que un fumeral.

Vós sou el prior i tan ple de taques: què faran els frares?

Vent de gregal, ni peix ni pardal. 

Vent de garbí, que pegà allà i se'n ve ací